1. |
El nus
03:08
|
|||
|
EL NUS
La pols als dits
i els ulls al cel.
Aguaito i veig
la llum d'un raig
llunyà,
íntim com un frec
que pesa sobre
el plec del temps.
Els cabells fan
de l'aire un nus.
De puntetes
al teu racó
on tot és com he vist
als teus somnis
de ploma suau,
sota la pluja
que ens pren l'alè.
...i el desig creix...
|
||||
2. |
Confeti negre
04:31
|
|||
|
CONFETI NEGRE
Per dins et cou
aquest instint de mort.
No diguis més qui ets, mai més.
Procura oblidar qui ets.
Els llums retallen ombres
sobre l'asfalt. És la festa
del teu nom. Paperets negres volant.
Ja res importa, tot acaba aquí mateix.
L'ocell que udola dins la seva gàbia.
I del record no en queda més que aquest silenci.
|
||||
3. |
Cos d'ivori
03:03
|
|||
|
COS D'IVORI
No s'extingeixen
ni el bes sense temps que ens oferíem,
ni la tendresa que ens naixia als dits,
ni l'onada dels cossos navegant-se,
ni l'aigua de les pells que s'abraçaven.
Resten als ulls,
a l'aire humit del vespre,
al tacte de la llum sobre els carrers,
al cel encès de lluna,
al temple del desig.
No s'extingeix l'anhel,
ni el cant bellíssim del teu gest.
Sóc jo qui m'extingeixo.
|
||||
4. |
Estat salvatge
03:38
|
|||
|
ESTAT SALVATGE
I
L’aigua negra que enfosqueix els teus ulls
me la bec,
sense angúnia, ni filtrada.
Emmirallat dins l’inefable esguard
romanc callat, sobreposat a mi mateix.
II
Res no fa l’amor ni el lligam entre vides alienes,
ni la por ni el dubte estableixen la força necessària
que manté unides mans i cossos;
res no fa que jo t’estimi,
tampoc impedeix aquesta ferida constant als llavis
ni l’hemorràgia tèbia, ni el residu en les esquerdes.
No obstant això, l’estat evolutiu de les coses,
la convicció de la mort, definida i definitiva,
ens permet d’oblidar-nos en el contacte agradable de la pell,
en l’olor amarga i decadent del sexe.
|
||||
5. |
Negra nit
03:39
|
|||
|
NEGRA NIT
Cau negra nit,
et recolliran les mans obertes
de tantes flors que no dormen,
esperant com jo l'espurna
d'aquell far allargat enmig de l'aigua.
El temps de dir
s'atura en aquesta hora suau de brisa;
tan sols l'esguard per medir un espai
que ens és estrany.
Enyorar donar-te la mà...
Aquí només s'hi troba un tot sol
caminant o parat, sempre d'esquenes.
No sap cap on van ni què fan.
|
||||
6. |
Cau aigua del cel
03:56
|
|||
|
CAU AIGUA DEL CEL
Cau aigua del cel.
Els cabells i la pell se'm mullen
i tinc fred.
No hi ha aixopluc.
Tot això és un desert de boques
tancades
i no l'obre ningú.
Silenci de cues que no volen
ser vistes
en moviment.
Captaires de mirades a les voreres,
als portals...
no hi ha senyals.
Cau aigua del cel.
|
||||
7. |
El paisatge de l'ànima
01:55
|
|||
|
On s’acaba el sender i comença l'enyor
cant, miratge esplendent, el paisatge de l'ànima.
(Ponç Pons)
|
||||
8. |
37º
04:38
|
|||
|
37º (poema de Sebastià Alzamora)
Trenta set graus i va a la font per aigua,
lenta, la mula. De dalt del rocam
se li'n riu el diable. Mor el peix
dins el poal. La mula, ja ho sabem,
no l'ha de plànyer (és cega i parla poc).
"No vulgueu repartir-vos el meu vi",
diu taciturna, amb uns ulls com de peix.
Camina estèril dins la vinya negra,
entre pols i ferralla, sense amor,
la mula blasfemant contra el Gran Sol.
|
||||
9. |
Subllum
04:38
|
|||
|
SUBLLUM (poema de Màrius Sampere)
El món és cruel
i només hi ha un llum.
En tota la cambra només hi ha un llum,
en tot el pis i en tot l'edifici.
A la meva ciutat només hi ha un llum.
El món és cruel
i només hi ha un llum, el que il·lumina
la crueltat del món
i també la meva, més oculta. Alba, mira'm!,
veuràs
que duc escrites a la cara
les paraules dels morts. Aquell Qui
n'encapçala la taula
no em permet de somriure.
No hi ha prou claror.
|
||||
10. |
Tremoles
01:58
|
|||
|
TREMOLES (poema de Joan Margarit)
Quan el perfum de nit
del gessamí tremola
vora meu, s'obre el pou
del teu cos dins de mi.
Un amor esvanit
és un vent fosc que sempre
fa tremolar la flama
d'una petita espelma
que assenyala el futur.
Avui està apagada
i ara tremola l'ombra,
només l'ombra, de tu
|
||||
11. |
Dona de primavera
04:02
|
|||
|
DONA DE PRIMAVERA
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.
|
||||
12. |
Sinuoses
03:45
|
|||
|
SINUOSES
Sinuoses les portes de l'altre món, que entreobertes deixen escletxes al descobert.
Tenim l'esma callada i les boques plenes de fang, i en els ulls petits focs fatus que il·luminen la por de qui no entén.
Som les ombres d'aquest món. Per paraula un terròs al coll ennuegat.
No entenem que ens criden per sortir, treure el cap, sentir el frec dels estels, i banyar-nos amb la nit humida, i passejar-nos per camins insòlits.
Tenim ganes de volar, desplegar-nos i sortir d'aquest estat!
|
||||
13. |
L'espurna
03:48
|
|||
|
L'ESPURNA
Als teus ulls hi ha una espurna
tan petita que sembla lluny.
Me la miro i amb la mirada
em deixo caure al seu costat.
Hi ha un silenci rere el vidre
tan profund que sembla res.
Me l'escolto i me n'adono:
aquest silenci és el teu gest.
Acollits en el somni
som alats i juguem a fer llum.
No hi ha res que s'assembli
a aquest instant guanyat, sense límits.
|
||||
If you like Dídac Rocher, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
