1. |
A recer
04:02
|
|||
|
A RECER
Nit i gebra
el teu cos és meu.
Tot jo dins teu
com arrel, alè i fang.
La mà és gest que diu
amor, i meu, i teu.
A recer entre les pedres,
l'avidesa a la pell,
el dia aviva les ombres,
travesses de llum als teus dits.
|
||||
2. |
Entre la corda i tu
02:12
|
|||
|
ENTRE LA CORDA I TU
Entre la corda i tu,
callada o dissimulada,
l'existència de les coses.
Callada o dissimulada
com les veus del temps
entre greixoses hores,
com esperes d'eternitat.
Com les venes eixutes
que oculten remor de sang,
paraules closes, sense crepuscle,
somnis humans silenciats
dins l'àrid laberint
sense memòria.
La mort no és aquí,
la mort és vida.
Són galops enfonsats
que recorren la nit.
Són carícies d'espart
que cobreixen el cel.
Són paisatges virtuals
i perspectives cegues
i expressions planes
i sensibilitats mudes
i gàbies plenes,
plenes d'ombres sense ningú,
plenes de roba inservible,
plenes de llum sense sentit i cruel.
Els crits no són aquí tampoc,
però sí les boques
on s'acumula la nit
i les orelles buides.
Entre la corda i tu, he dit,
l'existència de les coses,
callada o dissimulada.
|
||||
3. |
Engrunar-se d'amor
02:10
|
|||
|
ENGRUNAR-SE D'AMOR
Engrunar-se d'amor,
davallar fins ser terra nova,
suport del teu cos;
sentir-ne el pes i celebrar-ho,
aixecar-se en pols per ser
doble teva pell.
No separar-se mai més.
Arrelada en mi, jo en tu saba.
|
||||
4. |
En va
02:39
|
|||
|
EN VA
Quiets com un arbre
la mà i el fred.
Damunt la taula
l'esguard es perd,
divaga en blanc
entre natures mortes,
belles en el temps d'absència.
Desa en límits
traçats enllà,
aspres i incerts,
la veu en va.
No hi ha qui vulgui
aquesta recança
de sentir el buit que tempta
les paraules.
En mi l'enyor de tenir-te
a prop.
|
||||
5. |
Eremitari
02:29
|
|||
|
EREMITARI
Entre bigues i calç,
pols, espelmes i atzur,
la finestra és un port
constel·lat d'infinit
d'on callat i nocturn
vaig solcant l'univers.
Entre llibres, setjat
pel renou xorc del món,
cap rapat i dejú,
ple de mots, obsedit
amb els mots i abocat
sobre els mots gravateig,
pedra dura, l'estil.
Consagrat a cercar,
retirat, el sentit
de fer versos, m'entrec,
ple de notes i apunts,
a comprendre, expectant,
els silencis de Wittgenstein.
|
||||
6. |
Ariadna
02:35
|
|||
|
ARIADNA
De nit els arbres
bressolen els estels.
I tu també, allargant els dits.
Constel·les el cel amb un nou ordre.
Al centre de les mirades
hi és tot com sempre ha estat i més,
la llum de l'alba, el teu gest i més...
Davalla el tacte i sents l'amor.
Desfem la roba estirant els fils.
Els murs t'esperen
i el monstre també et vol.
No deixis mai la meva mà.
|
||||
7. |
Inevitablement
03:17
|
|||
|
INEVITABLEMENT
De terra i de verd el meu somni.
De terra i de verd el meu amor.
Units inevitablement.
Tu i jo, units inevitablement,
i el món que es belluga convuls
baix nostre,
i arrapats als miratges
hi ha llavis que diuen,
i ocells a trenc d'alba
que amb un gest elegant s'envolen,
i totes les vores dels camins
que s'alcen en marges,
bonic ordre de pedres.
Dir-te que tu i jo som terra i som verd,
som somni i amor, som paisatge.
Units inevitablement.
|
||||
8. |
Gelosia
02:21
|
|||
|
GELOSIA
Llum en ulls,
que no raig,
ressò paratge.
Ateny allà on material memòria.
Encripta el que fou de si mateix
i abans.
|
||||
9. |
Dins un got
02:35
|
|||
|
DINS UN GOT
Socs i arrels,
paisatge i tu.
Cau la nit,
blanques dents.
Treus un peu,
l'altre segueix.
Per la finestra
s'esmuny el teu cos.
Res té pes,
res s'enfonsa,
i la nit segueix
caient dins el got.
I tu i jo surant
com dos cabells.
|
||||
10. |
Cançó petita
02:20
|
|||
|
CANÇÓ PETITA
L'aigua perfila
carícies a la riba.
El somni fina,
se'n torna cap endintre.
La vida ja és la vida.
.........
Cançons i plors
bressolen una mare.
Al fons del cor
ronda, sense esperança,
un infant mort, un astre.
|
||||
11. |
Petjades
03:38
|
|||
|
PETJADES
Sorgint de l'aire,
remor de peus en caminar.
Presència d'ombres,
la llum és cos sobre la pols
jugant entre clarors.
Presa dels límits
ets traç de temps pouant espai
per ser avall, memòria.
|
||||
12. |
Porpra
03:57
|
|||
|
PORPRA
Tristes banderes
del crepuscle! Contra elles
sóc porpra viva.
Seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l'alba.
|
||||
If you like Dídac Rocher, you may also like:
Veneer (20th Anniversary Deluxe Edition)
by José González
featured on Bandcamp Radio Aug 29, 2023
go to album
Introspective, homespun folk tunes from John Donne that feel informed by the sugary bleakness of '80s and '90s indie pop.
go to album
Seawheel (acoustic EP)
by David Lonton-Baxter
”Seawheel Acoustic” delivers captivating melodies and heartfelt lyrics in songs that are equal parts soothing and enchanting.
go to album
Utterly gorgeous songs that combine traditional folk and bluegrass with the Jewish Sabbath liturgy to moving effect.
go to album
Onliness (songs of solitude & singularity)
by Josienne Clarke
Folk artist Josienne Clarke revisits music from her back catalog, infusing these lonesome songs with a new luminosity and drive.
go to album
Neoclassical-tinged ambient music with a romantic bent, awash in elegant jazz pianos, enchanting vocals, and softly strummed guitars.
go to album
Once Upon A Time In Montréal
by Murray A. Lightburn
The folk artist explores grief through these smooth and soulful tracks.
go to album
